L'ombra.

Vaig veure l'ombra sortir del despatx, fugint, i no ho vaig entendre...

La mateixa ombra una altra vegada. Des del divorci amb na Blanca les coses no anaven d'allò millor. I el canvi d'aires no m'havia ajudat gaire. A més, les aparicions d'aquella ombra m'estaven fent agafar paranoïes, i no m'agradava. Jo era detectiu especialitzant en casos paranormals, i estava acostumat a aquelles sensacions. Bé, realment, estava acostumat a que me les explicassin, no a viure-les.

Ja feia dues setmanes que no veia l'ombra, i quan ja m'havia calmat, va tornar a entrar en acció...

Va ser aquell vespre, el que em va fer parar boig. Després de travessar el barri més obscur, estrany i esgarrifós de la cuitat vaig rebre aquell missatge : “Quan caminam per la foscor no tenim ombra” i tot seguit, després de llevar la cara de davant la pantalla del mòbil, la vaig veure passar ràpidament, però amb el temps suficient com per poder saber que amb la mà m'estava dient adéu.Vaig començar a córrer, aquell pic, a córrer de por. I just després d'haver-me aturat davant un aparador d'una agència de viatges, en vaig rebre un altre: “No fugis. Aquesta vegada el món és petit”.La meva intenció no era anar-me'n de viatge, però ell, o ella, o el que fos ho havia interpretat així.

El dia següent no va aturar-se. Mentre berenava d'un tassó de llet, vaig veure que el carter deixava una carta a la bústia intentat que ningú no el veiés, com si fos una cosa mal feta. Vaig anar a agafar el sobre, i quan el vaig obrir vaig trobar-hi el dibuix d'un penjat amb dues línies al costat, i abaix, totes les lletres equivocades. Hi eren totes menys la “T” i la “U”. Tu.

Vaig intentar posar-me tranquil fent-me creure que tot era una broma pesada, però el missatge que vaig rebre va fer-me veure que no era així: “No, no és cap broma”.

I ara ja està, és tard i no puc tornar enrerre. No sé si era això el que l'ombra volia, pero m'és igual. Estic cansat d'anar amb tanta por per la vida, si és així com es pot anomenar a aquest martiri. Mai m′hagués cregut capaç de fer una cosa com aquella. Ja m'era tot igual. No seguiré vivint.