Feia molta xafogor, i aquell capvespre estava malsofrida. Vaig anar a voltar per vora mar. Per ventura el renou de les ones em llevarà aquest mal humor-pensava jo, amb la meva inocència.-
Em vaig llevar les abarques. Eren noves, i no volia que es fecin malbé per l'aigua. No hi havia molta gent passejant com jo, i aquest fet em va venir de nou. Ni padrinets ni al·lots petits. Ningú.
Vaig acostar-me a les roques per veure si trobaria qualque peixet. amb l'il·lusió de sempre em vaig agenollar, i vaig esperar que en vengués qualcun. Els genolls ja em feien mal, i vaig aixecar-me. Però de sobte i sense esperar-m'ho:
-Ei, qui ets? -Va dir-me una sombra que encara no té identitat-.
-És indiferent. Només som jo.-Vaig respondre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario