Voldria.

-Voldria que tot això acabés per sempre.
-Voldria que el dia que vaig arribar aquí fos un malson.
-Voldria tornar a casa.
-Voldria que els meus nebodets venguessin a sortir-me camí amb els braços oberts.
-Voldria despertar-me i que res hagués succeït.
-Voldria que aquests dies passessin volant.
-Voldria tornar a passetjar pel parc amb na Thaís.
-Voldria refer tot el que he fet.
-Voldria demanar perdò a tota aquella gent.
-Voldria que no n'hi hagués tanta.
-Voldria no haver conegut el meu superior.
-Voldria saber com pot haver triat aquesta vida.
-Voldria sentir algú que em digués “Gràcies pel teu ajud”.
-Voldria no haver viscut mai el dia que em van ensanyar a disparar.
-Voldria deixar de sentir plors.
-Voldria crear una família, i cuidar-la i protegir-la en honor a totes les que he destruit.
-Voldria saber qui va tenir el cor tan petit com per començar tot això.
-Voldria tenir valor de posar-li punt i final.
-Voldria aturar tots els rius de sang.
-Voldria saber si tot això té qualque sentit.
-Voldria poder agafar aquella nineta ferida d'allà i dur-la a l'hospital sens que ningú em digués que no.
-Voldria tornar a veure els meus.
-Voldria olvidar com funcionen les armes.
-Voldria saber com he pogut canviar tant.
-Voldria treure'm llaminadures de dins la butxaca per art de màgia i repartir-les a tots els infants.
-Voldria tornar i cuidar l'àvia.
-Voldria saber com he arriabt aquí.
-Voldria saber en que pensava quan vaig agafar l'avió.
-Voldria deixar de sentir discutir els meus companys per un tros de pà passat.
-Voldria que tot fós com abans.
-Voldria tornar a ser qui era.
-Voldria aturar de plorar.
-Voldria sortir correns.
-Voldria llevar-me aquesta roba i posar-me la meva.
-Voldria deixar de ser soldat.
-Voldria...voldria tornar a ser feliç.