Tenc les mans petites.

Tenc les mans petites. Ho sé. Tanmateix, tenir-les més grans no em serviria de gran cosa.
Per molt grans que les tengués, no m'hi cabrien els moments que hem passat, ni les ganes que tenc de viure'n més. Ni les rialles que hem compartit, ni la felicitat que he tengut sempre que he estat al teu costat. Tampoc m'hi cabria la tendresa de les paraules que em dius d'amagat de la gent, ni l'intensitat d'aquelles mirades que ho diven tot. Tampoc m'hi cabrien tots els “T'estim” que et guardo.

Tenc les mans petites perquè si les tengués més grans, sé que no me les acaricieries com ara, que me les mires, i entre rialles sempre dius “Quines manetes...”

Tenc les mans petites perquè tanmateix mai et podré tenir entre elles.